Seguidor@s de Embolica (Hazte seguidor/a)

jueves, 22 de mayo de 2008

La Genètica no enganya

El Ferran Saumell, expert en NBA, ens fa arribar el següent escrit:



L’altre dia es va realitzar el Draft de la NFL (la lliga de futbol americà del EUA). Lliga que no segueixo, i no entenc. Si no recordo malament en Jordi Soler ens va fer una petita introducció d’aquest esport en un post on ens parlava de la Superbowl i dels Barcelona Dragons.

Any rere any, passa el Draft de la NFL i no en faig ni cas, quan aquest any, en un post del blog del gran Antoni Daimiel, vaig llegir un comentari que em va cridar l’atenció. Feia menció a un tal Demetrius Bell seleccionat amb número 12, de la 7a ronda, pels Buffalo Bills en el draft de la NFL, i “felicitava” al seu pare.

Aquí comença la història que us vull explicar. Demetrius Bell va néixer el 3 de maig de 1984 a Los Ángeles. El seu pare, gran jugador de bàsquet de la universitat de Louisiana Tech, va ser elegit en el draft de la NBA el juny de 1985, en la 13a posició, pels Utah Jazz. El seu nom: Karl Malone. Demetrius hagués pogut celebrar aquella bona noticia amb el seu pare, però no va ser així, ja que Malone no l’havia reconegut com a fill seu.

Karl Malone, segon màxim anotador de tots els temps de la NBA (rere Abdul-Jabbar), 2 vegades MVP de la NBA i membre del Dream Team de Barcelona 92, va ser conegut en la lliga de bàsquet professional americana, entre altres coses, pel seu gran físic. Tot i no ser un aler pivot molt alt, 2,05 cm, i no ser gaire pesat, 116 kg, era tot múscul i segurament ha estat un dels esportistes que millor ha cuidat el seu cos en la seva etapa professional. Ha estat un dels jugadors que s’ha perdut menys partits per lesió a la NBA, se’n va perdre molts per suspensió, ja que a causa del seu físic va tenir moltes picabaralles, i els seus colzes eren temuts pels seus rivals. Isiha Thomas va rebre un cop de colze sobre l’ull que li va costar 14 punts de sutura. David Robinson va estar 2 minuts inconscient sobre la pista després de provar una mica de l’avantbraç de Malone. A Steve Nash li va trencar una dent quan Malone va protegir la pilota per que no li robés.

Tenint en compte que el pare va tenir (i probablement encara en gaudeix) un físic tant privilegiat, no és d’estranyar que el seu fill pugui jugar a futbol americà a un gran nivell, però la història de Malone, no acaba aquí.

Malone en els seus anys a la universitat de Luisiana, abans d’engendrar en Demetrius, ja havia tingut una filla, Cheryl Ford. Cheryl, amb qui guarda una gran semblança física, va néixer el 6 de juny de 1981, a Louisiana, i el pare també se’n va desentendre. El cas és que, Cheryl Ford, és actualment jugadora de les Detroit Shock de la WNBA, lliga femenina de la NBA. En el seu primer any va ser la millor jugadora de nou ingrés de la lliga ”Rookie of de Year” i actualment és “all-star” i una de les estrelles de la lliga femenina.

Malone, tot i que no es va posar en contacte amb Cheryl fins que aquesta va tenir 18 anys, si que hi té una relació de pare filla, no així, en canvi, amb Demetrius.

Amb la seva dona oficial, Kay (miss Idaho 1988), Malone té 3 filles i un fill. Si en un futur no massa llunyà, aquests, també triomfessin en l’esport professional, ningú podrà negar que l’ADN de Malone és digne de ser guardat per la posteritat.



Vincula desde tu Blog este Post!

11 comentarios:

  1. Realment el tio és tan bo jugant a basquet com pro-creant estrelles... Ara, jo el duel que més recordo de Karl Malone és contra Dennis Rodman a les finals... Alló era demencial!!!

    Una abraçada i visca Utah (després de Golden State, és clar)

    ResponderEliminar
  2. Caram quina maquina "d'anotar" ... però això d'anar fent fills i no reconeixel's es molt lleig ...

    En quan al que em toca que es l'NFL miraré que tal va aquest Demetrius Bell, de totes maneres penso que serà dificil que passi el "training camp" perqué 7ª ronda es casi casi el límit llogic per a entrar a a la plantilla "roster". Juga de OT i això l'hi dona oportunitats ja que sempre solen anar a rondes altes. Son els que es posen devant del del Qb propi fent pantalla y tractant de que tingui temps per a llençar. Normalment juguen tres OT, un d'ells el center es qui fa l'"snap" al Qb. cada inici de jugada. Solen ser verdaderes "bésties pardas". Es una posició on els jugadors solen ser veterans i en el argot es diu que son els "guardaespaldas" del Qb. Per això els rookies d'aquesta posició solen anar a rondes altes i si els agafen solen passar-se un parell de temporades aprenent sense jugar. Veurem que tal l'hi va!!! informaremos.

    ResponderEliminar
  3. Vistes les meves habilitats atlètiques és obvi que no sóc fill de Karl Malone

    Apa, a reveure

    ResponderEliminar
  4. Fixa't en tenim un exemple més proper!! El Pau i el Marc Gassol, crec que tenen un altre germà petit que segueix pel mateix camí. A més a més crec que els pares també hi havien jugat al bàsquet (no al mateix nivell però).
    Un altre exemple... els germans Jofresa; el seu pare també va jugar a bàsquet i ells... no puc parlar perque començo a llençar floretes i dels verds i negre i en aquests dies de play off no estan les coses com per parlar massa alt. Visca la penya!!!
    PETONETS.

    ResponderEliminar
  5. Sese, tu y yo no, pero igual el Chicho o el Romansen sí!!!

    Apa doncs...

    ResponderEliminar
  6. si la genetica es genetica :) solo entendi eso :)

    ResponderEliminar
  7. Será la genética sin duda alguna, si te da unas características específicas , porque no otras?
    Curioso y buen post, muy completo ;)
    Besoss^^

    ResponderEliminar
  8. Crespín, ya te vale, ¿romansen hijo de Karl Malone?!!!!

    ResponderEliminar
  9. Dafne, no estic segur però és possible que confonguis a la família Gasol amb la Grimau. En quant a la Penya,... només et diré que l'autor d'aquest post és també del Joventut de Badalona.

    Petonets

    ResponderEliminar
  10. Maria Cristina, hablamos de dos hijos no reconocidos de un jugador de la NBA que han llegado a ser grandes deportistas... Genética
    Gracias por tu visita
    Besos

    ResponderEliminar
  11. Dianna, evidentemente la genética es a veces una ventaja. Yo, aún, sigo buscando mi virtud genética.

    Cinco besos

    ResponderEliminar

Diu la teva

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails