L'estiu de 1976 jo tenia 7 anys acabats de fer, soc d'aquella generació de nens que han passat els tres mesos d'estiu a poble, en concret a La Llacuna (Anoia). Les coses han canviat molt a dia d'avui. No pretenc ser nostàlgic, dons penso que molts canvis han estat a millor. De totes maneres aquells estius "eterns" de finals dels setanta m'han deixat uns records inesborrables.
Acabaves l'escola cap el 15 de Juny i a les hores normalment el 23 de Juny ja pujaves de Barcelona a La Llacuna amb els teus pares, aprofitant la festivitat de Sant Joan i t'hi quedaves amb la teva mare fins la segona setmana de Setembre. Allò era un altre mon, un poble envoltat de bosc, places per jugar, amics por tot arreu, tot el dia al carrer, al aire lliure, piscina, excursions a peu o amb bici, cabanyes a la muntanya, un munt de jocs com la bandera, pilla pilla, cavall fort, futbol, basquet, caçar capgrossos a la bassa, jocs de taula els dies de pluja i fins hi tot quan els pares sortien a fer una cerves-eta al bar havent sopat, arrecerats sota una arcada de la plaça els mes grandets del grup, ens explicaven histories de por d'aquelles que de vegades et provoquen un mal son.. El primer cap de setmana d'Agost començava la festa major !!! ... autos de xoc, jocs per la mainada (curses de sacs, estirar la corda, buscar el duro enfarinat, pujar el pal ensabonat, curses amb l'ou i la cullera, trencar l'olla, etc ...). Però hi havia un dia que era especial, un dia que solia ser el Dilluns o el Dimarts i que començava amb una cercavila pel poble, cap allà les cinc de la tarda per a recollir a tots els nens i portar-los a la plaça.
Vista parcial de la Plaça Major de La Llacuna
Mes o menys cap allà les sis feien el seu espectacle els inigualables Germans Poltrona!!! ... si si recordo com si fos ara que van venir dos anys seguits ... l'espectacle hem va deixar bocabadat. Només començar, hi havia un gag que penso ha marcat la meva vida, dons soc un fanàtic del teatre de l'absurd i les situacions inversemblants a escena. Imagineu-vos un nen de 7 anys assegut directament a terra (ni cadires ni coixins), front l'escenari, el cap ben estirat per a veure be el que succeïa sobre la l'empostissat amb uns ulls com a plats ... Surt una especie de presentador, que podríem dir que agafava el rol del clàssic pallasso "carablanca", però en aquest cas era mes seriós i estirat que llest. En realitat sempre acabava rebent. Després de saludar a tots els nens i nenes comença amb molta pompa i veu impostada a cridar ... "Amb tots vostès els inigualables Germans Poltrona !!!" .... tots els nens expectants, encisats i fets un manyoc de nervis, comencen a aplaudir i a cridar quan el clàssic tatxa'n !!! de presentació dona pas als pallassos a escena, ...però ... allà no surt ningú ... el presentador amb aire de neguit torna a fer la presentació ... tatxa'n !!!! ... i res no surt ningú . El presentador va cap a dins l'escenari i es clar els dos pallassos en Tortell (Jaume Mateu, en el rol d'August) i el que representava el seu germà (Claret Papiol entre August i pallasso d'ofici ... en aquest cas music) treuen el cap cada un per una banda de l'escenari buscant la complicitat dels mes petits. Sense solució de continuïtat torna el presentador i la riota ja es general entre la canalla .... a partir d'aquí aquell pobre "carablanca" ... a patir !!!
Així un munt de situacions còmiques clàssiques dels pallassos de tota la vida, barrejat amb números musicals a l'estil Xesco Boix amb cançons com "si tu fumas Phillip Morris wuachikey", "culiculiculiram sam sam", "els invents del Dr. Pins", "el Gegant del Pi", "en Joan Petit quan balla" etc... , números d'equilibrisme (memorable el número de les cadires d'en Tortell Poltrona, alguns l'haureu vist per televisió o si heu anat a veure el Circ Cric) o el famós número del domador de puces (al Polònia de TV3 no fa gaire va sortir en Tortell Poltrona fent una cluca-da d'ulls a aquest històric número en una colaboració especial), el clàssic giravolt dels plats sobre una canya etc...
De tot això fa 32 anys i el record es ben present. Per desgràcia a dia d'avui hi ha molts nens al planeta que ara tenen 7 anys i no tenen el que jo tenia fa 32. Hi ha mes llocs a la Terra on els nens ho passen malament o com a mínim no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques que no al contrari. Es per això recordant la meva infantesa, viscuda amb total felicitat, que dono major importància a la feina que fan Pallassos sense Fronteres arreu del mon. Pallassos sense Fronteres fa 15 anys que volten per tot arreu tractant de donar als nens unes hores de felicitat estimulant la seva imaginació per fer front al miserable dia dia que han de patir. Si per a mi que la vida ha estat un camí planer, el record d'aquells pallassos que em feien riure es tant present, imagineu que pot ser per a nens que hores d'ara viuen al ben mig de Palestina, als recondits poblats de El Salvador o als suburbis de Nova Delhi o d'Haití.
Dons aquesta organització que avui te pallassos repartits per tot el mon, sempre a llocs de conflicte o de gran depressió econòmica, va ser creada per el Sr. Jaume Mateu, conegut artísticament com a Tortell Poltrona (per a mi aquell pallasso que venia l'estiu a La Llacuna i em feia "tronxar" de riure). Ell sabia i sap que de vegades unes hores de fel.licitat son mes importants fins hi tot que un plat a taula. Quan arriba la caravana de Pallassos sense Fronteres a qualsevol d'aquests indrets, es planta la carpa i comença l'espectacle, la màgia del Circ fa el miracle. En aquell precís moment, no importa el país ni la seva situació, durant dues hores, la feina del pallasso tomba les diferencies i aconsegueix els somriures d'aquests nens que no tenen res i que fins i tot en molts casos no tenen ni esperança. Son els mateixos somriures d'uns nens entregats i cofois amb que en Tortell i la seva "troup" inundaven la Plaça Major de La Llacuna en aquelles tardes d'estiu del 76. Es molt tòpic però un somriure d'un nen no te preu i per tant penso que l'ONG Pallassos sense Fronteres es una d'aquestes iniciatives que sorgeixen de la ciutadania, que de veritat treballen per a un mon millor. Si mes no, per aconseguir que els nens siguin nens a tota arreu, indistintament de l'entorn que els hi toqui per a viure.
Com a mínim durant unes hores...
Gràcies Tortell !!! ... aquí un nen de 39
Aqui se adjunta un reportaje del programa "Punto de Encuentro" donde se entrevista (en Castellano) a Jesús Gonzalez (Coordinador de Pallasos sin Fronteras) que explica en cinco minutos como surgió la Organización, sus directrices y su retos de cara al futuro. Esto sucede durante la Gala 2008 celebrada en Madrid.
Si per altre banda i aprofitant aquest Post, voleu introduir-vos en l'apassionant mon dels Pallassos, clikeu el vincle següent... tipos de Clowns i podreu coneixer els tipus de pallassos que hi han i les seves variants. Veureu que la pàgina no te desperdici ja que igual que fa amb els Pallassos, descriu detalladament tots els altres tipus d'artista que podem trobar en una carpa de Circ ... malabaristes, trapecistes, domadors etc ...
Acabaves l'escola cap el 15 de Juny i a les hores normalment el 23 de Juny ja pujaves de Barcelona a La Llacuna amb els teus pares, aprofitant la festivitat de Sant Joan i t'hi quedaves amb la teva mare fins la segona setmana de Setembre. Allò era un altre mon, un poble envoltat de bosc, places per jugar, amics por tot arreu, tot el dia al carrer, al aire lliure, piscina, excursions a peu o amb bici, cabanyes a la muntanya, un munt de jocs com la bandera, pilla pilla, cavall fort, futbol, basquet, caçar capgrossos a la bassa, jocs de taula els dies de pluja i fins hi tot quan els pares sortien a fer una cerves-eta al bar havent sopat, arrecerats sota una arcada de la plaça els mes grandets del grup, ens explicaven histories de por d'aquelles que de vegades et provoquen un mal son.. El primer cap de setmana d'Agost començava la festa major !!! ... autos de xoc, jocs per la mainada (curses de sacs, estirar la corda, buscar el duro enfarinat, pujar el pal ensabonat, curses amb l'ou i la cullera, trencar l'olla, etc ...). Però hi havia un dia que era especial, un dia que solia ser el Dilluns o el Dimarts i que començava amb una cercavila pel poble, cap allà les cinc de la tarda per a recollir a tots els nens i portar-los a la plaça.
Vista parcial de la Plaça Major de La Llacuna
Mes o menys cap allà les sis feien el seu espectacle els inigualables Germans Poltrona!!! ... si si recordo com si fos ara que van venir dos anys seguits ... l'espectacle hem va deixar bocabadat. Només començar, hi havia un gag que penso ha marcat la meva vida, dons soc un fanàtic del teatre de l'absurd i les situacions inversemblants a escena. Imagineu-vos un nen de 7 anys assegut directament a terra (ni cadires ni coixins), front l'escenari, el cap ben estirat per a veure be el que succeïa sobre la l'empostissat amb uns ulls com a plats ... Surt una especie de presentador, que podríem dir que agafava el rol del clàssic pallasso "carablanca", però en aquest cas era mes seriós i estirat que llest. En realitat sempre acabava rebent. Després de saludar a tots els nens i nenes comença amb molta pompa i veu impostada a cridar ... "Amb tots vostès els inigualables Germans Poltrona !!!" .... tots els nens expectants, encisats i fets un manyoc de nervis, comencen a aplaudir i a cridar quan el clàssic tatxa'n !!! de presentació dona pas als pallassos a escena, ...però ... allà no surt ningú ... el presentador amb aire de neguit torna a fer la presentació ... tatxa'n !!!! ... i res no surt ningú . El presentador va cap a dins l'escenari i es clar els dos pallassos en Tortell (Jaume Mateu, en el rol d'August) i el que representava el seu germà (Claret Papiol entre August i pallasso d'ofici ... en aquest cas music) treuen el cap cada un per una banda de l'escenari buscant la complicitat dels mes petits. Sense solució de continuïtat torna el presentador i la riota ja es general entre la canalla .... a partir d'aquí aquell pobre "carablanca" ... a patir !!!
Així un munt de situacions còmiques clàssiques dels pallassos de tota la vida, barrejat amb números musicals a l'estil Xesco Boix amb cançons com "si tu fumas Phillip Morris wuachikey", "culiculiculiram sam sam", "els invents del Dr. Pins", "el Gegant del Pi", "en Joan Petit quan balla" etc... , números d'equilibrisme (memorable el número de les cadires d'en Tortell Poltrona, alguns l'haureu vist per televisió o si heu anat a veure el Circ Cric) o el famós número del domador de puces (al Polònia de TV3 no fa gaire va sortir en Tortell Poltrona fent una cluca-da d'ulls a aquest històric número en una colaboració especial), el clàssic giravolt dels plats sobre una canya etc...
De tot això fa 32 anys i el record es ben present. Per desgràcia a dia d'avui hi ha molts nens al planeta que ara tenen 7 anys i no tenen el que jo tenia fa 32. Hi ha mes llocs a la Terra on els nens ho passen malament o com a mínim no tenen cobertes les seves necessitats bàsiques que no al contrari. Es per això recordant la meva infantesa, viscuda amb total felicitat, que dono major importància a la feina que fan Pallassos sense Fronteres arreu del mon. Pallassos sense Fronteres fa 15 anys que volten per tot arreu tractant de donar als nens unes hores de felicitat estimulant la seva imaginació per fer front al miserable dia dia que han de patir. Si per a mi que la vida ha estat un camí planer, el record d'aquells pallassos que em feien riure es tant present, imagineu que pot ser per a nens que hores d'ara viuen al ben mig de Palestina, als recondits poblats de El Salvador o als suburbis de Nova Delhi o d'Haití.
Dons aquesta organització que avui te pallassos repartits per tot el mon, sempre a llocs de conflicte o de gran depressió econòmica, va ser creada per el Sr. Jaume Mateu, conegut artísticament com a Tortell Poltrona (per a mi aquell pallasso que venia l'estiu a La Llacuna i em feia "tronxar" de riure). Ell sabia i sap que de vegades unes hores de fel.licitat son mes importants fins hi tot que un plat a taula. Quan arriba la caravana de Pallassos sense Fronteres a qualsevol d'aquests indrets, es planta la carpa i comença l'espectacle, la màgia del Circ fa el miracle. En aquell precís moment, no importa el país ni la seva situació, durant dues hores, la feina del pallasso tomba les diferencies i aconsegueix els somriures d'aquests nens que no tenen res i que fins i tot en molts casos no tenen ni esperança. Son els mateixos somriures d'uns nens entregats i cofois amb que en Tortell i la seva "troup" inundaven la Plaça Major de La Llacuna en aquelles tardes d'estiu del 76. Es molt tòpic però un somriure d'un nen no te preu i per tant penso que l'ONG Pallassos sense Fronteres es una d'aquestes iniciatives que sorgeixen de la ciutadania, que de veritat treballen per a un mon millor. Si mes no, per aconseguir que els nens siguin nens a tota arreu, indistintament de l'entorn que els hi toqui per a viure.
Com a mínim durant unes hores...
Gràcies Tortell !!! ... aquí un nen de 39
Aqui se adjunta un reportaje del programa "Punto de Encuentro" donde se entrevista (en Castellano) a Jesús Gonzalez (Coordinador de Pallasos sin Fronteras) que explica en cinco minutos como surgió la Organización, sus directrices y su retos de cara al futuro. Esto sucede durante la Gala 2008 celebrada en Madrid.
Si per altre banda i aprofitant aquest Post, voleu introduir-vos en l'apassionant mon dels Pallassos, clikeu el vincle següent... tipos de Clowns i podreu coneixer els tipus de pallassos que hi han i les seves variants. Veureu que la pàgina no te desperdici ja que igual que fa amb els Pallassos, descriu detalladament tots els altres tipus d'artista que podem trobar en una carpa de Circ ... malabaristes, trapecistes, domadors etc ...
Jo que era de poble, esperava els estius per retrobar els amics i amigues que venien a passar els mesos de juliol i agost. Ens ho passàvem molt bé i no cal que torni a enumerar els jocs i activitats que fèiem que eren pràcticament les mateixes que has dit tu. També venia un circ, cada any, però no teníem la sort que fos en Tortell Poltrona. Tot i així, rèiem molt. Els pallassos ens fan riure i sentir feliços.
ResponderEliminarOsti, el meu ídol, en Xesco!!!
ResponderEliminarUn dia d'aquest he d'explicar els meus primers passos de monitora de casall i després de mestra amb en Xesco al cor...Gràcies pel record!
I trencar l'olla, que els qui es quedavan el botí eren els altres nens i a tu et donaven una coca cola, això sí més content que un gínjol. Agafar monedes amb la boca en un plat de farina, fer menjar xocolata al company (i a l'inrevés) amb els ulls tapats,...
ResponderEliminarAi!!!! aquells jocs per a la mainada de la festa major. Era el millor de l'estiu.
El Tortell Poltrona i la puça!! Mira que jo ja era rareta de petita i els circs i pallassos no em deien res, però el Tortell era una altra història! Era el meu ídol! Bé, el tortell, la puça i també hi podria incloure el Sr. Cordills :) Crec que en Jaume Mateu serà un d'aquells personatges recordat com a un gran català... felicitats Soler per aquest petit homenatge al Tortell ara, quan s'ho mareix.
ResponderEliminarSalta puça, salta! :P
NURIA: Jo era al revés jo venia de Bacelona al poble i estava esperant aquell moment per a retrobar als amics que allí vivíen.Per altrabanda la diferéncia d'aquells estius amb el d'ara es que penso que estimulaven mes l'maginació del nen, dons ara es va a una colónia programada, un viatge de 15 dies amb els pares etc... . A les hores teníes tres mesos fins i tot per aburrirte i això no feia mes que agusitzar l'enging per buscar una distracció. En certa mesura l'esperit de llibertat que experimentaves ara penso que s'ha perdut.
ResponderEliminarZel: En Xesxo mereix un post tant com en Tortell. A la Lacuna també va venir varies vegades y recordo que al'escola (Escolapis de Sant Antoni de Barcelona) també va actiar al ben mig del pati. Recordo aquell barbut amb gorra fent-nos cantar i riure només amb una guitarra i la seva veu. El sol va crear lanimació per anens que encara avui perdura. Per desgrácia va morir massa jove.
Sese: No m'enrecordava del joc dels melindros la xacolata i el ulls enbenats !!! ... cony amb el que m'agrada la teca sembla mentia!!! mol bona l'acotació.
Nuria: Es veritat un gran Català. La determinació, l'enginy, l'implicació, la capacitat, la tenacitat, l'empatía, la falta de prejudicis, la bondat etc ... d'aquest home ... jo em pregunto :... perqué no podent tenir-le els qui ens governen?...
hay pasarell pasarell !!!... encara ets un nen i com deia Xesco Boix "no vulguis creixer que no hi trobaras res de bo" ... si ho tinguessin ja no serien polítics, els haurien fotut fora de la política !!! babau mes que babau.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarQuins records!!!! les meves amigues i jo quan us veiem arrivar al poble a tots vosaltres .... deiem.... JA ES ESTIU!!!!
ResponderEliminarAquella frase ha perdurat durant molts anys.... i crec que ja no la deixarem de dir mai.
Encara ara ho diem... seguidament ens surt un somriure i a totes ens ve al cap aquells temps on les petites coses ens feien grans... quina llástima que que els petits d´ara no visquin tot aixó amb la mateixa il.lusió que nosaltres.
Felicitats per l´escrit ..... segurament a tots ens has fet somriure i recordar coses molt boniques!!!
Sense paraules Jordi.
ResponderEliminarHem d'estar orgullosos d'haver pogut tenir aquesta infancia. Només ho pot compendre qui ho passat i crec que som ben pocs.
És com quan pepe em diu que no s'ha llegit el Zoo d'en Pitus!!!!
Hola, a l'escola de la Llacuna hem dedicat la festa de santa Cecília a recordar la figura del Xesco Boix i les cançons que va fer populars.
ResponderEliminarHem aconseguit trobar els programes de les festes majors en que va actuar a la Llacuna (any 75 i 80) i algunes fotos de l'any 80. Pel que dius suposo que hi eres, la llàstima és que la qualitat de les fotos no permet reconèixer ningú, tot i així espero que t'agradin:
http://www.flickr.com/photos/41329214@N04/sets/72157622874871294/detail/
Salutacions
Balbina