Seguidor@s de Embolica (Hazte seguidor/a)

viernes, 29 de febrero de 2008

Javier Gurruchaga ... Artista !!! 2

Una icona molt particular.
Un artista AMB MAJÚSCULES.
Bufó, actor, provocador, un animal d'escenari que tant es cantant (Orquesta Mondragón), com presenta i dirigeix una programa de culte a la ràdio (El tren Azul), fa col.laboracions com l'inigualable "El Cuarto Hombre" (La bola de cristal), o broda personatges al cinema com un Conde Duque de Olivares grotesc i genial (El Rei Pasmado).Es veritat que te les seves misèries, no o nego, però no mes que d'altres que potser passen per la vida com a exemples a seguir.
Fugin dels èxits populars com "Viaje con Nosotros", "Caperucita Feroz" o "Ponte la peluca", aquí teniu una mostra d'un Gurruchaga en la seva màxima expressió. Es una actuació de mitjans dels anys 80 on Gurruchaga mes que cantar (playback decarat), interpreta gestual-ment la canso sense necessitat d'atrezzo i decorat.
Garras Humanas es un single dels 80 que ens evoca les pel.licules de terror de la RKO dels anys 30.
En concret fa referència a les pel.licules de Lon Chaney Sr. i Lon Chaney Jr. (El hombre lobo) y a la vegada fa un homenatge a la maleïda pel.licula Freaks (La Parada de los monstruos).

Yo perdí mis brazos y perdí tu amor !!! ... quin desgraciat, se'ls talla per la seva estimada i ella va! ... i fot al camp amb un domador !!! ... SIEMPRE PERDIENDO !!!

lunes, 25 de febrero de 2008

Caca de la vaca

El Amoeiro C.F. és un club de futbol de la ciutat (Ourense, 2.291 habitants) del mateix nom que milita a la categoria 2ª regional que per pal·liar els problemes econòmics i recaptar 18.000 ha tingut una peculiar idea per fer un sorteig i assegurar-se l'èxit de vendes dels números de la rifa i tenir una ben sonada repercussió mediàtica.
La idea és ben senzilla: parcel·lar el camp en 6.000 parts i vendre paperetes per cada zona a 10 euros i fer una rifa. En lloc d'un bombo o altres estris convencionals van donar la responsabilitat de triar la parcel·la guanyadora a una vaca (de nom Rubia). Sí, sí a una vaca: la van deixar al camp (que no és de gespa) i la parcel.la on defequés seria la guanyadora d'un magnífic cotxe.
Van vendre la meitat de butlletes per internet i la resta en mà a uns aficionats que el dia del sorteig van omplir el camp de futbol per veure on cagava la bèstia. Al ritme d'una xaranga tocant "tengo una vaca lechera" Rubia va trigar uns dotze minuts a deixar anar el cagarro determinant (via GPS) el primer premi.
Jo vaig veure la notícia a Cuatro i van enviar al reporter esportiu ex jugador del Numància ("de cuyo nombre no puedo acordarme") que va retransmetre la nova com si d'un partit de futbol es tractés.
També havien fins a un total de 17 premis més que no sé si van seguir el mateix sistema de sorteig. Desconec si la vaca va acabar deshidratada o ja ho fan això de cagar molt aquests animalons; però bé, això és un altre tema.
Us deixo el link de la pàgina oficial del tema per si vàreu comprar butlletes i voleu saber si han estat premiades
http://cacadelavaca.es/

martes, 19 de febrero de 2008

Televisió per internet

L'altre dia investigant per les recòndites cambres de la xarxa vaig anar a petar a un blog que està prou bé. Es diu telebasura.net . Diariament pengen articles comentant l'actualitat de la tele. Fullejant els diversos articles vaig descobrir un que aconsellaven ADNStream. Es tracta d'una espècie de televisió internaútica en la qual els continguts varien segons l'opinió dels usuaris i la nostra pròpia. Cada vegada que veus un contingut tens la possibilitat de votar (1 a 10) en funció si t'agrada o no el que has vist. Els mateixos continguts van canviant segons han agradat més o menys als diversos usuaris que els han votat. Pots subscriure't (igual que a aquest blog) i tindràs uns programes més personalitzats i uns vídeos favorits que podràs recuperar ràpidament.
Un vídeo tutorial ens introdueix perfectament al funcionament d'aquesta "tele mutante".
Tres apartats bàsics omplen la pantalla de la pàgina web: a l'esquerra els canals de tv on podem trobar: pel·lícules, notícies, documentals, esports, música, curtmetratges, tràilers, dibuixos, videojocs, anuncis, entre d'altres. A la part inferior trobem vídeos d'internet catalogats en diferents seccions. I a la part dreta veiem la secció ADN que presenta un seguit de totes les visualitzacions que hem fet i els vídeos/programes/pel·lícules que hem catalogat com a favorits.

Aquest és el vincle de la web en qüestió:

sábado, 16 de febrero de 2008

El verdader Iron Man

De vegades o veiem tot negre, les coses no funcionen com volem i tendim a pensar que tot es una desori absolut. A les hores normalment ens tornem molt egoistes perquè a petits problemes que nomes son al nostre cap, els hi donem la màxima importància. Aquests problemes no nomes som tant sòmines perquè ens afectin a nosaltres, sinó que tenim la barra de fer-ho patir als mes propers quan en realitat nomes son causa de la nostra pròpia dèbil.litat.

Vivim en un mon, on de l'anècdota se'n fa problema i per tant, sota el meu criteri, ens estem convertint tots en una colla d'irresponsables capritxosos.
Per sort l'epécie humana cada dia ens demostra que no tot està perdut, i sinó veieu l'esperit de superació d'un pare Australià en vers el seu fill y la verdadera "putada" que la vida l'hi a regalat.

http://www.tienescorreo.com/2008/01/04/leccion-preciosa/

Conexió a www.tienesuncorreo.com facil.litada per Vicenç Tarela (primera col.laboració amb el blog i que espero que sigui la primera d'una bona colla d'históries)

Quan penseu que teniu un problema recordeu l'actitud d'aquest senyor i potser l'enfoqueu d'una manera mes valenta i realista. Finalment m'agradaria puntualitzar pels mal.lalts de l'esport espectacle, que quan sentiu la típica declaració o comentari de periodista afí, on diu que tal o cual jugador esta trist, maltractat pel el club de torn o senzillament incomprès, recordeu aquest exemple i ... si vos plau envieu-lo a pastar fang !!!.

viernes, 15 de febrero de 2008

A voltes amb Spiderman (grans produccions vs clàssics)

Diumenge a la nit feien Spiderman a Antena 3. La típica producció americana on els efectes especials són el més important de la pel·lícula per sobre fins i tot de la mateixa història. Quan veig aquests films sempre evoco els clàssics dels gènere i en aquests cas de super herois. Aquests mostren l'esperit del personatge sense els lligams de l'espectacularitat. Us deixo un trailer del meu favorit del gènere:




Parlem d'Italian Spiderman, un film italià de 1964 dirigit per Gianfranco Gatti i protagonitzat per l'estrella del porno Franco Franchetti. Es tracta d'una història fresca i divertida on l'home aranya prescindeix de la malla "marcopaqueti". La bellesa de l'època estereotipada per Franco Franchetti (amb bigoti) va acompanyada d'un aconseguit grup de dolents que el mateix trailer ens mostra. És una llàstima no poder gaudir de tota la pel·lícula.

Per acabar, dos clàssics més, en aquest cas del cinema indi (curiós superman de blau cel i amb immillorables efectes especials ballant amb una prou maca spiderwoman) i del cinema turc (estil Victor Mature)




miércoles, 13 de febrero de 2008

Peret ... Artista !!!

Acabo de trobar aquesta perla que no puc mes que compartir amb tots vosaltres. Es tracta de l'actuació de Peret a un concert benèfic contra el racisme cel.lebrat a Alemanya. La plaça no es precisament fàcil ni molt menys i per això penso que es un perfect exemple del que en teatre s'anomena "tablas". Es igual qui hi hagi a la platea, es igual quines siguin les circumstàncies, quan un es artista o es i o serà sempre.
Artista i públic en aquest cas, tenen la dificultat evident de l'idioma, però la màgia apareix i tot de cop encaixa.
Elimineu els vostres prejudicis,tópics i clisses i observeu com un artista omple un escenari únicament amb la seva veu, la seva mirada i una guitarra.

Olé Peret!!!


martes, 12 de febrero de 2008

Reaccions inesperades





Aquest clip l'hem rebut directament des de La Llacuna, concretament es Carles Torelló qui col.labora amb el Blog en aquesta ocasió.
Tota col.laboració es benvinguda.
En aquest cas jo diria que malgrat l'entorn es l'Esport, l'etiqueta on qualificar aquesta anècdota es mes be el Món Friky.
No es estrany situacions similars a la fauna del Futbol. Sense anar mes lluny jo puc vanagloriar-me de ser un dels afortunats espectadors que al camp de La Cuitora, va poder presenciar un esdeveniment si mes no particular.
La Llacuna jugava contra el Sant Pere de Riudebitlles i a la segona part els de Sant Pere guanyaven per 0-1. A les hores La Llacuna perd una pilota al mig camp amb la defensa avançada, l'onze de Sant Pere la controla i marxa sol per banda esquerra. El perill era imminent i en aquell moment tot passant esprintant per davant de la banqueta de casa, surt una cama i el pobra davanter cau de cap a terra sense tenir temps de parar el cop amb les mans. La morrada va ser de campionat, i tot seguit, la que es va muntar va ser Troya, crits,empentes, mans enlaire corredisses. Uns buscaven el culpable i els altres acusaven a l'onze de fingir. A tot això la victima, encara era a terra, aquell home jo crec que penssava que l'hi havia caigut el cel al cap. De sobte arriba el col.legiat i resulta que o tenia clar, ho havia vist tot perfectament, va directa cap a Balcells (que estava de suplent assegut a la banqueta com per qui la cosa no va per ell) i l'expulsa!!!!. A la grada mes que protestes, hi havia una riota general, barrejada amb comentaris de perplexitat per el que s'acabava de veure. El mes bó es que Balcells no o negava, però es justificava tot dient "arbitro se me ha ido la pierna, se me ha ido la pierna" i Charli com si el sentis ara, l'hi anava fotent bronca al Blackys, mentre el treia a espentes cap el vestidor.

Des de aquí un aplaudiment a Balcells, que carài, donç malgrat no va ser la cosa massa neta, aquell contraatac s'havia de tallar i finalment va anar be el tema doncs si no recordo malament, La Llacuna va acabar empatant un a un.

Fins aquí una de tantes batalletes de regional que te La Cuitora i que poc a poc anirem recordant.

lunes, 11 de febrero de 2008

Playback Dibus: Festa Major la Llacuna 2007

Tal com em demanava l'altre dia el Soler crec que s'havia de posar en homenatge a la magnífica actuació de la Festa Major de 2007.

viernes, 8 de febrero de 2008

Thriller de Bollywood


Bollywood és el nom que es dóna a la indústria cinematogràfica de L'Índia. Es caracteritza pel gran número de pel·lícules que produeix durant l'any. Cada vegada és més popular fora del país asiàtic. Tant és així que a Barcelona no fa gaire s'ha obert un local (Cine Maldá) dedicat a Bollywood. D'aquest vídeo poc he pogut esbrinar: només que l'artista és un noi que es fa dir Nahuel Jackson i que possiblement es tracti d'una de tantes escenes musicals que sovintegen en el cinema indi (moltes vegades aquestes són inspirades en musicals occidentals).

No té desperdici i des d'aquesta humil (de moment) plataforma animo al mític grup BAR LA TRUCHA (oi que es deien així?) a tornar als escenaris recreant aquest curiós clip musical.

Més alt que un Sant Pau

L'amic Ferran Saumell ens ha remès una estimable col·laboració que em sento prou cofoi de penjar en aquest blog:

Us imagineu esmaixar en una cistella de bàsquet, reglamentària, sense haver de saltar?
No cal que us ho imagineu més, mireu aquest vídeo de un jugador universitari nord-americà capaç de fer-ho:





El seu nom, Kenny George, juga a la lliga universitària amb la UNC Asheville, pesa 163 quilos i té una estatura de 2,31 metres!!!!
Amb aquesta carta de presentació no és d’estranyar que els seus referents basquetbolítics siguin el romanès Gheorghe Muressan o el sudanès Manute Bol, dos exjugadors que també passaven els 2,30.
Són pocs els que creuen que pugui arribar a la NBA, la lliga professional nord-americana, ja que el consideren molt lent. Gran taponador, rebotejador i difícil de parar al costat de l’anella com Bol i Muresan, però la transició més lenta de tota la NCAA.
Altres qüestionen la seva salut, com Muresan o Roberto Dueñas, la seva estatura es deguda a un desordre de la glàndula pituïtària, que genera una excessiva secreció d’hormona del creixement i produeix gegantisme, però ell assegura que passa totes les revisions del seu endocrinòleg sense problemes. Però el més greu és que moure un cos de 2,31 i 163 quilos, castiga les articulacions, en el seu cas, els genolls, un dels quals ha tingut de ser operat en dues ocasions.
Per si un cas el món de la cistella no acabi de funcionar, li agradaria fer una pel·lícula (un altre tret amb comú amb Muresan, que va rodar Mi Gigante juntament amb Billy Cristal), de moment les seves esmaixades ja han tingut 2,5 milions de visites al youtube.
Article extret de la Vanguardia del 7 de febrer de 2008.

Vull agrair al Ferran aquest magnífic article i recordar-vos que entre els jugadors esmenats s'ha oblidat d'un altre mite de la NBA: Mark Eaton, 2,24 m., que no només va jugar a un dels millors equips de la NBA sinó que també va aconseguir grans fites en l'àmbit personal (escollit dues vegades millor defensor i una vegada All Star).També, ara si finalitzo, dir que Huertas va fer un gran partit contra el Barça però que millor els aniria, als de Badalona, si el gran Aito hagués estat més intel·ligent i se l'hagués quedat a la Penya en lloc del mediocre (i americà) Mallet...

jueves, 7 de febrero de 2008

Mi Superbowl particular

La pasada madrugada del Domingo día 3 se celebró la XLII Superbowl. Se que para muchos esto es como si les estuviera hablando del metaverso o las berenjenas de Almagro. Es comprensible, en nuestro país apenas se difunde este deporte, salvo cuando para relleno al final del Telediario nos muestran como alguno se parte la crisma y queda paralítico o un pobre arbitro pierde la gorra arrollado por una jauría de criminales con armadura y casco. Puedo entenderlo, pero amigos, todavía existimos un buen numero de irreductibles que seguimos con pasión la temporada de Fútbol Americano. Trataré de resumir el porqué de mi patología. Como muchos sabéis tengo 38 años. ¿Que quiero decir con esto?, simplemente que mi adolescencia transcurrió en plenos años 80. Esta efervescente época de cambios continuos que no eramos capaces de asimilar, se confundió con nuestra efervescencia particular. Era tal la avalancha de nuevas posibilidades que los excesos y la falta de información han hecho pagar un alto precio a la generación justo por delante de la mía. No tenemos más que observar los fenómenos de la movida Madrileña o la eclosión del fenómeno disco-after en Barcelona, el germen sin duda de la marca "Fiesta". Marca que con los años a asumido la propia ciudad y que tantos beneficios ha dado a unos pocos y que ahora quizá nos está rindiendo cuentas. Pues bien por suerte para mi salud esto me pilló de refilón. Sin embargo el espíritu de esos años si podemos decir que me influyó. Y como una de tantas cosas que se presentaban nuevas para mi, conocí el Fútbol Americano. En esos días todo aquello que tenía que ver con el deporte americano tenía algo de especial. Mi generación es la que descubrió la NBA alquilando vídeos en el Videoclub o seguía los inicios de ese fenómeno llamado Mike Tyson de la misma forma. Si bien los mas jóvenes no puedan entenderlo, así vivíamos, sin internet, ni plataformas digitales, ni privadas, ni por supuesto parabólicas y demás. No existía el móvil, los ordenadores eran meros procesadores de texto, en resumen no se puede afirmar que estuviéramos en el tercer mundo pero si en el segundo. Recuerdo que cuando cometé a los compañeros de clase que en E.E.U.U. la retransmisión del combate de Mike Tyson & Larry Holmes, era en modalidad pagar por ver y vendida por asaltos, fui la comidilla, nadie se lo creía y estoy hablando de 1986. En un entorno donde la novedad era la constante y nos sorprendíamos por todo, llega TV3 y las tardes de Sábado Eduard Berraondo se encarga de retransmitir un partido semanal de la NFL. Es allí, durante esas tardes de Sábado, justo después de ver el correspondiente capítulo de "Buck Rogers al Segle XXI" y antes de marcharme a la discoteca de tarde, cuando quedé atrapado por este deporte. A partir de entonces poco a poco fuí conociendo los entresijos del juego, fuí aprendiendo los conceptos y a la vez empecé a tener los primeros ídolos como Phil Simms, Thurman Thomas, Joe Montana, Jerry Rice , Marcus Allen etc....
Lo que hoy pasaría inadvertido ante el alúd de información diversa que recibimos y mas por la facilidad con la que se puede conseguir, en aquel momento fue un verdadero Boom!. En la escuela, en el club, en los bares en las discos, en todas partes se hablaba de ese deporte que se jugaba en E.E.U.U. Y así en poco tiempo, surgido directamente de las aulas de BUP y COU, se empezaron a fundar clubs de Fútbol Americano. Todos ellos en Barcelona, Hospitalet y Badalona.Ejemplo de ello son los históricos Dracs de Badalona, Howlers de Barcelona o Pioners de L'Hospitalet. También en Madrid aparecieron los Osos, que hoy todavía perduran bajo la denominación Osos Rivas. Como en la capital solamente tenían a este equipo y en Catalunya desde 1987 empezó a funcional la Lliga Catalana, los Osos pidieron ser invitados a la misma y aceptados fueron. Llegados a este punto y personalizando todavía mas esta redacción, permitidme que recuerde a los "nonatos" Rebels de Sants, de cuyo plantel debía formar parte y que por problemas económicos y de numero de jugadores tuvimos que desistir. En aquel equipo todavía recuerdo el único entrenamiento que hicimos en el campo de fútbol del Iberia. Me presenté equipado con espinilleras, coderas, pantalones de portero acolchados y tres jerseis. El entrenador (un francés) me adjudicó la posición de fullback (Corredor bloqueador) y tambien me probó en defensa como cornerback. Al final nada, pero incluso llegue a escoger numero! ... el 39 .. evidentemente unas equipaciones que nunca llegaron. Después de esto, y viendo que cada día aparecía mas gente de más de 1'85 y anchas espaldas, me di cuenta que lo mio pasaba por ser arbitro a lo sumo. Y me apunté a un curso, si bien reconozco que no tuve paciencia y desaparecí a la tercera clase. A partir de entonces la fantasía de jugar quedó de lado, pero siempre podré decir que viví los orígenes del Fútbol Americano en nuestro país. Siempre he pensado que aquellos días bien pueden tener semejanza con lo que sentían aquellos locos del siglo XIX cuando con anuncios en Diari de Barcelona trataban de juntar a 11 valientes y montar un equipo de Football, como decían entonces. Pasaron los años ... 87,88,89,90 ... y se llega incluso a la creación de la Liga Profesional, retransmitida por TVE los Sábados por la mañana, que si no recuerdo mal tuvo sus años de esplendor entre 1991 y 1994. Para todo buen Llacunero, debe ser conocido que en esa liga de pioneros, actuó y a muy buen nivel Joan Ambrós, a quien muchos conocéis. Lo hacía en los Vilafranca Eagles y en su posición de Tend llegó a ser uno de los mejores jugadores de la liga, ganando el campeonato en dos ocasiones. Entonces llegaron los Dragons, nos encontramos en los primeros años de la decada de los 90. La locura del Fubol Americano se desata con la primera World Leage. Riadas de aficionados invaen cada quince días la montaña de Montjuic. Se hacen populares los nombres de Scoot Erney, nuetro primer quarterback al que una lesión no le permitió luchar con Steve Young por el relevo del mitico Joe Montana en los 49s, o el ya mitico punter Massimo Manca. También cabe recordar al runningback Bubu Palmer o el eterno Tend de los Dragons Dimitrius Davies. Sin ir mas lejos contra los Orlando Thunder el Estadi de Montjuic presenta más de 40.000 espectadores. Este récord lo supera en contadas ocasiones el R.C.D Espanyol a día de hoy. Aquello era cosa sería. Y el sumum para mi cuando en 1994, de la mano de Oriol Suriá y Aula Radio, conseguimos seguir toda la temporada de los Dragons en la World Leage . Aquello fue una experiencia imborrable. Compartimos ruedas de prensa con geste que hoy en día son verdaderos profesionales como Cristina Cubero, Xavier Saisó, José Antonio Ponseti, Rafa Cervera etc... Entrevistas con lo mejor del momento como eran Xisco Marcos, Champi Imbernon, Guillermo Gomez (actual analista de Canal+), e incluso el ilustre veterano Coach de los Dragons Jack Bicknell. Fué en ese momento cuando preparando los programas quincenales que retransmitíamos, pude aglutinar todo aquello que fuí aprediendo con los años de este deporte y me di cuenta que empezaba a entenderlo y comprenderlo. Así pues y visto lo visto, supongo que ya no extrañará a nadie que pueda quedarme en vela una noche para ver dos partidos en directo, peinar las web en busca de datos e información o dedicarme a redactar un texto de estas características. Simplemente me apasiona este deporte, y como buen autodidacta, cada día me sorprendo de algo o aprendo tal o cual cosa.
No conozco un deporte mas completo donde todo cabe y todo cuenta. Un deporte tachado de lento y tosco, pero que es todo lo contrario ya que la mayoría de jugadas necesitan la precisión de un cirujano y su ejecución es dinamita pura. No pretendo conseguir que alquien que haya soportado la lectura hasta este punto, se agradece, acabe enetregado a la causa, sería pecar de iluso. Pero si quiero dar algunas pautas basicas para que llegados a la próxima temporada alguien más pueda disfrutar de este espectaculo.
1- Muy importante conocer las normas de juego básicas y las particularidades y características de cada puesto. Normas I, Normas II
2- Aprovechar la herramienta de internet para conocer todo lo que se mueve alrededor de los equipos y la temporada (recordad que hasta que la gente no se ha fijado en neumáticos, gasolina, aerodinámica, etc.. también se tachaba de aburrida la F1)
3- Una vez conocidos los conceptos de juego podemos valorar el potencial de cada equipo, si su juego se inclina mas por ataque o defensa, cuales son sus puntos fuertes y débiles, en definitiva cuando se conoce que hace cada jugador y que debe hacer en función de la jugada o la situación, se empieza a disfrutar con el juego. Es entonces cuando puedes disfrutar haciendo tus cabilaciones previas a la jugada y tratar de anticipar que opción utilizará el ataque y como responderá la defensa buscando el bloqueo o la intercepción. Cuando se sabe la base del juego se comprende y se valora el porque existen en un equipo, tipos extremadamente pesados, fuertes y lentos, otros pesados pero a la vez ágiles, fibrados rápidos y ágiles, musculosos potentes y explosivos, altos, bajos, líderes, hombres de complemento, especialistas etc...
4-Otro apartado interesante es poder seguir el volumen ingente de estadísticas de equipo y jugador. Se calcula todo y se sacan ratios de todo. Es apasionante y sorprendente.
5-Y es que para terminar me gustaría tratar de hacer entender que en Fútbol Americano cada jugada es como un partido en si mismo y por ello es tan interesante el análisis de lo que van a hacer como la ejecución.

Es por esta ultima razón por la cual es un error de principiante o indocumentado cuando se comenta con desprecio, la concepción Europea que un partido de Fútbol Americano es lento.
No es así.
La ejecución es trepidante, vibrante, velóz y contundente. Los partidos son secuencias de jugadas que en si forman un todo.
Es un deporte donde predomina la estrategia a emplear en cada momento, donde el reloj, el tiempo, es pieza clave y en ocasiones el factor principal de la estratégia. Puestos a buscar paralelismos se asemeja en muchas cosas a una partida de ajedrez.

Como conclusión y simplemente por ser coherente con el principio de mi escrito indicar que la Superbowl XLII la ganó New York Giants contra todo pronóstico por 17-14 contra los New England Patriots de Boston. Y es que por mas que digan, donde esté una final a partido único que se quite cualquier otra formula. En una final a un partido todo puede suceder y en la Superbowl XLII tenemos el ejemplo más claro. New England se presentaba a la final con un record histórico 18 partidos jugados, 18 ganados y 20 de los 50 jugadores de la plantilla habían ganado al menos una vez la Superbowl. En cambio New York entro vía Wildcard (eliminatoria previa), jugó sus tres partidos de Play Off fuera de casa y de su plantilla únicamente 3 jugadores habían jugado una Superbowl y la habían perdido. Aún así llegando casi por la puerta de atras acabaron ganando la gran Final .
Su Quarterback Eli Manning es el tercero de una saga de Quarterbacks.

Los Manning en los 70.
Primero fue su padre Archie que jugó en los 70 con los Saints de Nueva Orleans donde es una leyenda. Después su hermano Peyton, actual Quarterback de los Indianpolis Colts y ganador de la Superbowl XLI, considerado el mejor Quarterback de la liga junto a Tom Brady (rival de Eli en la final de 2008). Finalmente llega Eli Manning (Qb de los Giants de Nueva York) 25 años, tachado de blando, débil bajo presión y poco menos que tratado como la caricatura de su hermano. La prensa de Nueva York le había despellejado durante la temporada y la verdad es que sus actuaciones habían sido inconsitentes y erraticas. Como antes se ha comentado accedió a los Play Off a última hora y con una serie de carambolas que propiciaron la clasifiación. Nadie daba un duro por ellos, quien haya apostado en Las Vegas por la victoria de los Giants antes de los Play Off sin duda hoy está en las Bahamas, Aruba, o cualquier paraíso natural, al pairo de lo que le suceda en este mundo porqué ya se podrá morir tranquilo y sin trabajar.

Pues bien el equipo de Nueva York empezó los Play Offs ganando en Tampa 14-24 contra los Bucanners, con una extraordinaria actuación de Manning. Jugando fuera de casa, lejos de los silbidos y abucheos con que fué despedido en su último partido de temporada regular en el Giants Estadium, Eli Manning parecía otro. Luego visitaron Dallas, donde contra todo pronóstico ganaron 17-21 a los Cawboys y finalmente se jugaron el pase a la Superbowl en la llamada Tundra de Green Bay contra los Packers del veterano Bret Favre. Allí, con el campo helado y a 15 bajo cero Eli Manning volvió a sorprender con una actuación magistral, ganando en la prorroga por 23-20 a los de casa y grandes favoritos.

Luego lo sucedido en la final ya es história.Los Giants ganan su tercera Superbowl y el pequeño de los Manning se reivindica y acaba siendo el MVP del partido.

Digno del mejor final de Hollywood.


Bien, hasta aquí mi particular crónica de la Superbowl, la próxima temporada ya habrá tiempo de analizar la competición, ahora era momento de indagar en el porqué de las cosas.

Mi reto ... conseguir montar una madrugada Superbowl para presenciar la XLIII .

Para acabar aquí tenéis la jugada del partido 1:15 por jugar 4 puntos por debajo los Giants ... están en cuarta oportunidad y 13 yardas por avanzar si no conectan se acabó !!!, algunos habréis visto la película "Equipo a la fuerza", allí, " Pasitos" Falco (Keanu Reeves) es también un Qb.atormentado por su fama de no aguantar la presión, un jugador tildado de débil y perdedor ... en la película, "Pasitos" logra superar su particular pesadilla y lleva a su equipo a la victoria ... en la vida real, el Domingo pasado, Eli Manning bajo presión ... tres contrarios a por el, se zafa de uno, parece que le tienen , milagrosamente huye... toma distáncia para lanzar a la desesperada... se decide ...lanza y!!!!


Finalmente un Highlights comprimido de la final ... nos vemos en la Superbowl XLIII





Vince Lombardi (Entrenador historico de los Green Bay Packers cuyo nombre se da al trofeo que recibe el ganador de la Superbowl) dijo:

LA DIFERENCIA ENTRE LOS HOMBRES DE EXITO Y LOS DEMAS, NO ES LA FALTA DE FORTALEZA, NO ES LA FALTA DE CONOCIMIENTO, SINO QUE GENERALMENTE ES UNA FALTA DE DESEO Y DETERMINACION.




Absolutamente Genial ...

i al descanso el amigo Tom Petty

lunes, 4 de febrero de 2008

2008, l'any de la Expo de Zaragoza

com no podia ser d'una altra manera, inicio la meva aportació a embolica que fa blog parlant del que serà (i sino, temps al temps) un dels esdeveniments més sonats de 2008 : Expo Zaragoza 2008.
Amb el lema "agua y desarrollo sostenible", s'inaugurarà el 14 de juny i durarà fins al 14 de septembre. Tres mesos amb més de 3500 espectacles, 100 paisos participants, espais i exposicions, cinc edificis emblemàtics (a destacar el "pabellón-puente", de l'arquitecta iraní Zaha Hadid) , i un llarg etcètera que faran de l'Exposició Internacional de Zaragoza 2008 una autèntica festa de l'aigua i de les cultures.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar el blog de la Expo. Per cert: Bob Dylan ha cedit la seva canço A hard rain's a gonna fall, fent-ne una nova versió com a himne de la mostra. La cantarà Amaral.

sábado, 2 de febrero de 2008

Victoria per la memòria





Anglaterra 19-26 País de Gal.les


Avui, el Land of my Fathers o Hen Wlad Fy Nhadau que es com s'escriu en l'idioma autòcton dels Gal.lesos, a sonat amb força a l'estadi de Twickenham.

La victòria es especial donç des de 1988 que País de Gal.les no guanyava a cam Anglès.

Res no ha pogut fer Anglaterra per parar un Païs de Gal.les desconegut, que a la segona part a passat per sobra dels de la rosa com o feia Owain Glyndwr al segle XV derrotant una i altra vegada els exercits d'Enric IV rei d'Anglaterra.

Vagi des de aquí la meva fel.licitació als Gal.lesos que hores d'ara deuen estar apurant l'ultima pinta abans que toquin la campana per tancar el Pub. D'aquí a nou mesos ves que no hi hagi una bona colla de nous Owain que sens dubta es evident serán fruit d'una victoria, però que aprendran a respectar y estimar la memòria dels seus orígens, que com molts d'altres pobles tenen la seva essencia precisament en una derrota.

Algun dia podrem els Catalans viure una jornada com la que avui gaudeixen els Gal.lesos?

viernes, 1 de febrero de 2008

Un petó molt car



Vet ací el vídeo de moda a Internet: es tracta d'un petó apassionat d'una parella al metro de Shangai. Els responsables de seguretat ho van gravar i el van penjar a Internet. De fons s'escolten els comentaris (hi ha qui diu de caire masclista) dels mateixos responsables de seguretat. Ha estat dels vídeos més vistos a la xarxa a la China aquesta setmana. Dos dels tres responsables ja han estat acomiadats i el tercer sembla que ho serà properament. Avui he sentit a la ràdio que el noi protagonista pateix una depressió fruit de les conseqüències d'haver-se fet famós i de ser reconegut pel carrer. El dilema que es planteja es de caire moral i legal. Fins a quin punt s'ha violat la intimitat de la parella i perquè no existeixen mecanismes legals que obliguin a YouTube a retirar no només aquest vídeo sinó d'altres (i més forts) que violen aquest principi d'intimitat que ens plantegem. També cal considerar la legalitat de les càmeres de seguretat en llocs públics i l'abús que es pugui fer d'aquest fet. Si ens apliquem aquest problema a la nostra situació ens farem carreg de la magnitud del problema. Qui sap si demà estarà penjat de la xarxa un vídeo del que escriu aquest article traient-se les burilles a qualsevol semàfor de la ciutat o de tu mateix, que m'estàs llegint, en actituds compromeses amb la teva parella o fent-te un porret a qualsevol cantonada.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails