Ha arribat l'estiu a Chicago. A la capital mundial del Blues, passar dels 25 graus sota zero als 28 positius s'ha de celebrar.
El primer cap de setmana de juny es celebra el Chicago Blues Festival. Ni més ni menys que 4 dies seguits de música Blues sense interrupcions. 5 escenaris amb bandes tocant simultàniament des de les 11 del matí fins les 10 de la nit (van a dormir dora).
Uns caps de cartell espectaculars per celebrar el 25è aniversari del Festival: Johnny Winter & James Cotton, Koko Taylor and Her Blues Machine, Buckwheat Zydeco i el gran B.B. King.
Però aquests, que tocaven al vespre per concloure la jornada, havien estat precedits per 25 bandes més cada dia.
Els concerts es celebren a l'aire lliure, al Grant Park i s'omple de gent de tot l'estat d'Illinois per passar 4 dies escoltant blues sense parar.
Casetes de menjar de tot tipus i qualitats, begudes (budweisers), un camió de Gibson que permetia provar les noves guitarres elèctriques, el mític Maxwell Street Blues Bus, un autocar vell que viatjava de costa a costa mogut per aquest so i ritme.
També era espectacular el munt de personatges diversos que corrien o es fonien sota el sol. Des del hippie que menja un gelat amb unes rastes postisses, fins als autèntics motards plens de tatuatges, o els borratxos sense samarreta ensenyant els calçotets, amb l'esquena com una escamarlà.
En resum, un espectacle impressionant que per casualitats de la vida he pogut viure en directe i el millor de tot és que és totalment de franc.
Us podeu imaginar un esdeveniment així aquí? B.B. King de franc??
Us en deixo unes captures
Eolic - sempre en ruta - Embolica que fa Blog
El primer cap de setmana de juny es celebra el Chicago Blues Festival. Ni més ni menys que 4 dies seguits de música Blues sense interrupcions. 5 escenaris amb bandes tocant simultàniament des de les 11 del matí fins les 10 de la nit (van a dormir dora).
Uns caps de cartell espectaculars per celebrar el 25è aniversari del Festival: Johnny Winter & James Cotton, Koko Taylor and Her Blues Machine, Buckwheat Zydeco i el gran B.B. King.
Però aquests, que tocaven al vespre per concloure la jornada, havien estat precedits per 25 bandes més cada dia.
Els concerts es celebren a l'aire lliure, al Grant Park i s'omple de gent de tot l'estat d'Illinois per passar 4 dies escoltant blues sense parar.
Casetes de menjar de tot tipus i qualitats, begudes (budweisers), un camió de Gibson que permetia provar les noves guitarres elèctriques, el mític Maxwell Street Blues Bus, un autocar vell que viatjava de costa a costa mogut per aquest so i ritme.
També era espectacular el munt de personatges diversos que corrien o es fonien sota el sol. Des del hippie que menja un gelat amb unes rastes postisses, fins als autèntics motards plens de tatuatges, o els borratxos sense samarreta ensenyant els calçotets, amb l'esquena com una escamarlà.
En resum, un espectacle impressionant que per casualitats de la vida he pogut viure en directe i el millor de tot és que és totalment de franc.
Us podeu imaginar un esdeveniment així aquí? B.B. King de franc??
Us en deixo unes captures
Eolic - sempre en ruta - Embolica que fa Blog
Realment espectacular quina enveja.
ResponderEliminarPer cert, tu que sempre estàs "en ruta" esperem amb molt de gust més cròniques teves. Moltes gràcies.
Tu no te pierdes una, que envidia , niño, pero al menos tenemos información de primera mano, todo un lujo :))
ResponderEliminarGracias...
5 besos y buen finde^^
Estás equivocada Dianna, lo que pasa es que tenemos "corresponsales" en todo el "mundo mundial" ;-)
ResponderEliminarFeliz verbena
5 besos
Que cabró!!! El que donaria jo per anar a veure aquell festival....
ResponderEliminarGràcies un cop més per participar al blog!!!
Una abraçada
Gràcies a vosaltres per Embolicar-nos a tots!!
ResponderEliminarfiufiu