Históries de futbol ... La Llacuna (1ª entrega)

Aquí a l'esquerra veieu la foto d'un gran extrem dels anys 70 el basc Txetxu Rojo, qui va fer seva la banda esquerra de San Mamés durant un bon grapat d'anys. A La Llacuna n'hi ha un altre de Txetxu, precisament se'l coneix així per l'ex-jugador de l'Athletic. Ell també va fer seva la banda esquerra, en aquest cas del camp de La Cuitora, durant els anys 70 i principis dels 80. El Txetxu de la Llacuna no es un altre que Joan Carles Soler (el meu germà). Fa uns dies vaig demanar-li que col·laborés amb EMBOLICA QUE FA BLOG explicant petites anècdotes que hagi viscut en el món del futbol aficionat o amateur. En té un munt (entre d'altres compartir vestidor amb Johan Cruyff !!! ... però bé no avancem esdeveniments, aquesta ja vindrà), avui per començar una d'un Sant Joan de Mediona-La Llacuna de Festa Major, de principis dels 70 ...

"ya ha llovido". Aquí la teniu .

1ª anècdota

Eren el anys 70 i jo començava a jugar partits em la Llacuna (vaig començar al primer equip amb 14 anys) recordo que era la Festa Major de Sant Joan de Mediona, en aquella època l'últim Diumenge d'Agost. L'endemà, el Dilluns, el gran partit de màxima rivalitat, un SANT JOAN-LA LLACUNA, fita esperada any rere any. Jo vaig començar a la banqueta, en aquell temps es portaven reforços de fora i els més novells ens tocava asseure'ns a la banda. La primera part va acabar 0-0. A la segona, vaig sortir a jugar, el forester que jugava al meu lloc no la va rascar, el SANT JOAN si que rascaba, i ell s'amagava més que jugar, es deia BISBAL. A la primera pilota que vaig tocar, em va sortir un bon centre que en FONT un reforç de PRATS DE REI la va "enchufar" de cap aconseguint el 0-1. Tota la gent que va baixar de LA LLACUNA cridava i animava molt, la victòria era possible, però sobre el minut cinc, el meu pare JOAN SOLER, que tenia sempre el costum o mania de comptar el jugadors al principi de cada part , es va adonar que el SANT JOAN havia sortit amb 12 jugadors, li va comentar ràpidament al MACÀ i a l'entrenador, en PEPITO BALTÀ. No va passar ni un minut més i la banqueta de La Llacuna va aconseguir fer l'àrbitre coneixedor de la trampa dels "taleques". Immediatament el jutge parà el joc i ja estava "liada" !!!, crits discussions algun que altre cop, però el més gros va ser que el SANT JOAN, va al·legar que els minuts jugats de la segona part no valien i pretenia començar la segona part amb 11 jugadors i 0-0 al marcador !!! quina barra!!!... Evidentment LA LLACUNA es va negar i l'àrbitre veient que les parts no es posaven d'acord i per tal d'evitar "problemes" va decidir suspendre el partit al minut cinc de la segona part, sense decisió en ferm presa. La copa, com no podia ser d'una altra manera, faltaria mes!!!, se la van quedar a Sant Joan !!! ... aquí pau i després glòria !!!

Seguiré un altre dia amb mes anècdotes.

Joan Carles Soler (Txetxu).

Vista la primera crònica d'en Txetxu, només puc dir emulant al gran Garcia :

"El trencilla demostró no vestirse por los pies y mostrarse más que casero, ... Hogareño !!!" ...els de l'época ja m'entenen.