Seguidor@s de Embolica (Hazte seguidor/a)

martes, 18 de marzo de 2008

Raquel Meller ... Artista !!! 3

Raquel Meller (Francisca Marqués López) va néixer a Tarazona, el 9 de Març de 1888 fou l'artista espanyola amb mes èxit internacional durant tot el segle XX. De ben petita va conèixer la duresa de la vida dons per necessitat imperiosa, els seus pares van haver de traslladar-se primer a Tudela i després a Barcelona buscant una feina que en aquells moments era escassa. Mentre no trobaven res adequat Francisca que així realment es deia, va ser cuidada durant uns anys per la seva tieta, monja del convent de Santa Clara (Montpeller-França-). Propera a l'adolescència allò no feia per ella i a la que va poder, va tornar amb els seus pares al barri del Poble-sec (Barcelona) on van acabar instal.lant-se. La jove Francisca va entrar a treballar a un taller de costura del carrer Tapineria, on la principal clientela eren les Coristes i Vedettes de l'emergent Paral.lel . Va ser en aquells dies quan Marta Oliver, cantant d'èxit a la primera dècada del segle XX, va aconseguir convèncer als seus pares que la nena tenia un do especial i després d'unes proves va fer-la debutar al Saló "La Gran Peña", al Febrer de 1908 sota el nom de La Bella Raquel. Ja amb el nom artístic de Raquel Meller en només tres anys aquella noia del Poble-sec es converteix en tota una estrella del Cuplet, al qui amb els anys elevarà a la categoria d'art. El 16 de setembre de 1911, Raquel fa el seu gran debut al Teatre Arnau de Barcelona, actualment tencat i en semirruïna. Es a l'Arnau (teatre principal del Paral.lel de l'època), on estrena "La Violetera", "El Relicario" i "Nena", tres dels seus grans èxits inicials que la van fer famossissima primer a Espanya i a partir de la seva estrena a l'Olimpya de París l'any 1919 arreu del mon. La gran Sarah Bernhardt va dir d'ella "he vist un geni".Aquell mateix any, després de rodar "Arlequines de Seda y Oro", pel.licula espanyola, que va ser tot un éxit a París, Raquel comença una carrera com actriu al emergent cinema Francès. Els seus dos grans èxits son "Violettes Impériales" 1923 y "Carmen" 1926. A partir de 1922 Raquel Meller, alterna les seves estades a París traspassant les fronteres per tiunfar primer a Argentina, Uruguay i Chile i a partir de 1926, avalada pels seus grans èxits a l'Olimpya de París, inicià la seva gran gira pels Estats Units d'Amèrica, on s'hi inst-alarà durant tres anys. Actua als millors teatres Nueva York, Filadelfia, Chicago, Boston, Baltimore y Los Angeles. Al 1927 fitxa pels estudis Universal i grava una serie de discs en pedra per a gramòfon que per desgràcia s'han perdut o no s'han trobat per el moment, y també grava una serie de pel·lícules musicals de les cual s'hen conserven uns minuts al Museu del Cinema de York. Fins hi tot i com exemple de la seva categoria d'estrella de l'època, arriba a ser portada de la revista TIME del dia 26-4-1926. Durant 1930, Raquel torna a París per triunfar de nou a l'Olimpya, el mes famós teatre d'Europa als anys 30, on el seu caché es consolida com el mes elevat. En aquell temps passa per sobre de figures com, Mistinguett, Isadora Duncan, Josephine Baker, Carlos Gardel o Maurice Chevalier, fins hi tot resultat de la gira americana i del seu èxit sense discussió a París, atrau l'atenció de Charlie Chaplin, qui tracta sense aconseguir-ho que interpreti el paper protagonista de la seva pel.licula Llums de la Ciutat (City of Lights), que finalment interpreta Virginia Cherrill (futura dona de Gary Grant), aquesta actriu va ser substituïda per Georgia Hale i tornada a contractar després per Chaplin durant el rodatge. Diuen les cròniques que cap de les dues van acabar de fer oblidar l'idea inicial de Chaplin que desconsolat desitjava per a la pel.licula la mirada lànguida, delicada i sensual, que solament els negres ulls de Raquel sabien transmetre. Malgrat tot City of Lights es considerada una de les joies del Cinema mut americà i mundial. Com a mínim Meller compensa Chaplin regalant-l'hi un arranjament de la Violetera que ell utilitza després en la BSO de la seva pel.licula. Raquel Meller definitivament s'instal.la a París on alterna les seves funcions a L'Olimpya amb breus temporades a Madrit i Barcelona (sempre a l'Arnau) i actuacions als mes importants escenáris dels E.E.U.U. Descartant Hollywood, aposta per el nou cinema sonor Francés i com a fet mes destacat re-interpreta al sonor el seu gran èxit "Violettes Impériales" 1932. A la segona meitat dels anys 30 el seu esplendor internacional comança a baixar, en la mateixa mesura que París cedeix terreny a Holliwood (Los Angeles) i Broadway (Nova York) com a capital de l'espectácle. L'any 1936 torna a Espanya, on es rebuda com una gran estrella per interpretar la pel.licula "Lola Triana" film que no pot ser acabat ja que esclata la Guerra Civil. Això serà el principi de la fi artística de Raquel Meller. Raquel fuig d'Espanya i marxa cap l'Argentina. A Buenos Aires durant un parell d'anys encara fa algunes actuacions i al acabar la Gerra Civil, torna a Barcelona on s'instal.la definitivament amb el seu segon marit l'empresari Francés Demon Sayac, del qui es separa l'any 1943. A partir d'aquell moment, malgrat esporàdiques col.laboracions amb la companyia "Los Vieneses" de Arthur Kaps, gaudirà d'una vida retirada, dedicada a l'educació dels seus dos fills adoptats Agustina Elena i Jordi Enric. No se sap ben be si es que no podía tenir fills o que la seva agitada vida no l'hi va permetre. Oblidada pel gran públic, l'any 1962 pateix una greu enfermetat que l'obliga a ingressar a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Quan la noticia s'escampa la centraleta de l'Hospital es bloqueja amb una mitjana de 250 trucades diàries tant del país com conferencies des de els llocs mes remots del mon. Finalment el 26 de Juliol mor Raquel Meller i diuen que a partir de las hores no han faltat flors a la seva tomba.
M'ha semblat una vida fascinant, plena de força y personalitat. Es l'història d'una nena que sortida del Poble Sec, es converteix en un icóna del seu temps, en el contexte dels "bojos anys vint". Sens dubte hi ha material per a fer una pel.licula d'exit, al marge de la pel.licula "La Violetera" de Sara Montiel, que s'inspira en la vida de Raquel, pero de la cual ella no va estar mai gens contenta. Per resumir, no he entrat a fons en els amors, desamors, amants, separacións, trifulques amb els empresaris dels grans teatres, una soposada col.laboració amb la resisténcia francesa durant la Segona Guerra Mundial, els sordids inicis amb una companyía de comediants recorrent els teatres de segona espanyols, ... be tot un folletí que si mes no val per un Telefilme per a la TV. Però ja se sap, si Raquel Meller fos Anglesa, Nordamericana o Francesa, el seu mite perduraría als nostres dias. Vivim en un país que no sap vendre els seus herois, ni la seva história. Raquel Meller era una gran seductora, tant a l'escenari com a les distàncies curtes, amb això coincideixen totes les fonts on he anat a buscar informació.
Però entre moltes em quedo amb la definició que fa la revista TIME el 26 d'Abril de 1926 ... "Sensualitat Elegant".
Escolteu la seva veu en aquest recull d'imatges de Raquel Meller de la seva etapa Americana ... es realment fascinant ... SIEMPRE FLOR...

Aquest es el meu humil homenatge al assabentar-me de la decapitació soferta per l'estàtua que aquesta gran dona te al Paral.lel, per part de cuatre vàndals indocumentats, que desprès seràn els primers en demanar tol.lerància. No hi ha res pitjor per a un país que oblidar la memória col.lectiva i Raquel Meller i pertany. Espero que l'ajuntament ràpidament torni l'estàtua al seu lloc i que entre tots lluitem per que es respectin i valorin les nostres arrels.
Es feina de tots.


Vincula desde tu Blog este Post!

6 comentarios:

  1. muero por entender el contenido,,,,regálame algo en español
    abrazos

    ResponderEliminar
  2. Las cosas salen como salen y en el momento y forma que corresponde. Ahí reside la belleza de la libertad de pensamiento. Quien sabe mañana, ... es posible que las ideas escojan tu lengua vehícular ... tiempo al tiempo.

    ResponderEliminar
  3. No sabia aquest desastre amb el monument, quin país!

    ResponderEliminar
  4. Si si va se el 8 de Març passat. De moment vaig passar per la plaça de l'Arnau fa un parell de dies i encara no hi es. Espero que aviat i sigui. Barcelona está patint una greu descomposició identitària camuflada en una soposada modernitat cosmopolita mal entesa.

    Gràcies per visitar el bloc .

    ResponderEliminar
  5. Julia perdò ... la data de la destrossa es 8 de Febrer !!!

    Reitero l'agraïment per a visitar Embolica que fa blog i et convido a que continuis visitant-nos de tant en tant.

    ResponderEliminar
  6. Y tú ¿porqué ya no escribes en el blog?

    ResponderEliminar

Diu la teva

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails