Padre de Familia o Family Guy, es va emetre per primer cop a USA al 1999 (abans de la final de la Superbowl, amb 22 milions d'audiència) fins 2002. Tres anys més tard va ser recuperada per la Fox donat que els seus seguidors la van reclamar amb insistència. Avui van per la sisena temporada.
El creador i pare de la criatura és Seth MacFarlane, és dibuixant, productor, director i doblador de la sèrie. Els personatges són els membres d'una atípica família americana: els Griffin: Peter és un treballador d'una fàbrica de joguines irresponsable i amic de la festa. Lois, la seva dona, és mestressa de casa i professora de piano. Tenen tres fills: Chris, un vailet gras i no gaire espavilat, Meg, una adolescent que no està integrada a escola i humiliada per la seva família i amics, y Stewie, un nadó que vol matar a la seva mare i conquerir el món. També viu amb ells un gos que parla, Brian, possiblement el personatge més culte i que més toca de la sèrie. Brian està secretament enamorat de Lois. Seth dóna veu, entre d'altres, a Peter, Brian i Stewie, el nadó que parla perfectament però al que només atén i entén (o no) el gos, personatge inspirat, amb tots els vicis i defectes, en el creador de la sèrie, Seth MacFarlane.
La sèrie es caracteritza per una crueltat extrema que mostra els instints més baixos, els vicis i perversions d'uns personatges que no tenen un fons de bondat (diferència principal amb els Simpsons). Les històries tampoc tenen cap mena de moral redemptora. Són constants els flashbacks, referències a altres sèries i celebritats i els números musicals d'aquesta curiosa família. És una mena d'humor irreverent, transgressor i, sovint, absurd.
Us deixo un parell de vídeos per a que veieu el tipus d'humor que trobem en els diferents capítols:
L'altre dia el Pistacho em va dir que a Madrid és notícia Padre de Familia: a la Casa Fox s'ha presentat el doble capítol que va obrir la sisena temporada d'aquesta sèrie. Es tracta d'un homenatge a La Guerra de las Galaxias, cada personatge pren el paper de cadascú dels protagonistes (llevat de Meg que, marginada com sempre, només surt un minut) del mític film. Es va estrenar a USA el diumenge 23 de setembre amb un notable èxit d'audiència amb un 7,8% de share per a un total de 10 milions d'espectadors. Només va ser superada pel futbol americà i va tenir els mateixos números que la sèrie americana, protagonitzada per James Woods (un altre mite parodiat per la sèrie), Shark.
Aquestes captures (tretes del blog Amima-T) ens mostren la fidelitat del doble capítol envers la pel·lícula (cosa, per altra banda, prou general en tota la sèrie quan fan aquests homenatges)
Als diferents fòrums que parlen d'això he notat diversitat d'opinions envers aquesta paròdia. Hi ha qui lloa la fidelitat amb el film i hi ha qui critica que aquesta fidelitat li resta qualitat al conjunt dels gags que hi trobem. Al cap i a la fi haurem d'esperar fins a poder veure el capítol per tenir una opinió pròpia.
Cinegratis, peliculas on line, són algunes de les webs que ens permeten veure on line aquesta sèrie o fins i tot descarregar capítols.
El creador i pare de la criatura és Seth MacFarlane, és dibuixant, productor, director i doblador de la sèrie. Els personatges són els membres d'una atípica família americana: els Griffin: Peter és un treballador d'una fàbrica de joguines irresponsable i amic de la festa. Lois, la seva dona, és mestressa de casa i professora de piano. Tenen tres fills: Chris, un vailet gras i no gaire espavilat, Meg, una adolescent que no està integrada a escola i humiliada per la seva família i amics, y Stewie, un nadó que vol matar a la seva mare i conquerir el món. També viu amb ells un gos que parla, Brian, possiblement el personatge més culte i que més toca de la sèrie. Brian està secretament enamorat de Lois. Seth dóna veu, entre d'altres, a Peter, Brian i Stewie, el nadó que parla perfectament però al que només atén i entén (o no) el gos, personatge inspirat, amb tots els vicis i defectes, en el creador de la sèrie, Seth MacFarlane.
La sèrie es caracteritza per una crueltat extrema que mostra els instints més baixos, els vicis i perversions d'uns personatges que no tenen un fons de bondat (diferència principal amb els Simpsons). Les històries tampoc tenen cap mena de moral redemptora. Són constants els flashbacks, referències a altres sèries i celebritats i els números musicals d'aquesta curiosa família. És una mena d'humor irreverent, transgressor i, sovint, absurd.
Us deixo un parell de vídeos per a que veieu el tipus d'humor que trobem en els diferents capítols:
L'altre dia el Pistacho em va dir que a Madrid és notícia Padre de Familia: a la Casa Fox s'ha presentat el doble capítol que va obrir la sisena temporada d'aquesta sèrie. Es tracta d'un homenatge a La Guerra de las Galaxias, cada personatge pren el paper de cadascú dels protagonistes (llevat de Meg que, marginada com sempre, només surt un minut) del mític film. Es va estrenar a USA el diumenge 23 de setembre amb un notable èxit d'audiència amb un 7,8% de share per a un total de 10 milions d'espectadors. Només va ser superada pel futbol americà i va tenir els mateixos números que la sèrie americana, protagonitzada per James Woods (un altre mite parodiat per la sèrie), Shark.
Aquestes captures (tretes del blog Amima-T) ens mostren la fidelitat del doble capítol envers la pel·lícula (cosa, per altra banda, prou general en tota la sèrie quan fan aquests homenatges)
Als diferents fòrums que parlen d'això he notat diversitat d'opinions envers aquesta paròdia. Hi ha qui lloa la fidelitat amb el film i hi ha qui critica que aquesta fidelitat li resta qualitat al conjunt dels gags que hi trobem. Al cap i a la fi haurem d'esperar fins a poder veure el capítol per tenir una opinió pròpia.
Cinegratis, peliculas on line, són algunes de les webs que ens permeten veure on line aquesta sèrie o fins i tot descarregar capítols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Diu la teva