Aquest clip l'hem rebut directament des de La Llacuna, concretament es Carles Torelló qui col.labora amb el Blog en aquesta ocasió.
Tota col.laboració es benvinguda.
En aquest cas jo diria que malgrat l'entorn es l'Esport, l'etiqueta on qualificar aquesta anècdota es mes be el Món Friky.
No es estrany situacions similars a la fauna del Futbol. Sense anar mes lluny jo puc vanagloriar-me de ser un dels afortunats espectadors que al camp de La Cuitora, va poder presenciar un esdeveniment si mes no particular.
La Llacuna jugava contra el Sant Pere de Riudebitlles i a la segona part els de Sant Pere guanyaven per 0-1. A les hores La Llacuna perd una pilota al mig camp amb la defensa avançada, l'onze de Sant Pere la controla i marxa sol per banda esquerra. El perill era imminent i en aquell moment tot passant esprintant per davant de la banqueta de casa, surt una cama i el pobra davanter cau de cap a terra sense tenir temps de parar el cop amb les mans. La morrada va ser de campionat, i tot seguit, la que es va muntar va ser Troya, crits,empentes, mans enlaire corredisses. Uns buscaven el culpable i els altres acusaven a l'onze de fingir. A tot això la victima, encara era a terra, aquell home jo crec que penssava que l'hi havia caigut el cel al cap. De sobte arriba el col.legiat i resulta que o tenia clar, ho havia vist tot perfectament, va directa cap a Balcells (que estava de suplent assegut a la banqueta com per qui la cosa no va per ell) i l'expulsa!!!!. A la grada mes que protestes, hi havia una riota general, barrejada amb comentaris de perplexitat per el que s'acabava de veure. El mes bó es que Balcells no o negava, però es justificava tot dient "arbitro se me ha ido la pierna, se me ha ido la pierna" i Charli com si el sentis ara, l'hi anava fotent bronca al Blackys, mentre el treia a espentes cap el vestidor.
Des de aquí un aplaudiment a Balcells, que carài, donç malgrat no va ser la cosa massa neta, aquell contraatac s'havia de tallar i finalment va anar be el tema doncs si no recordo malament, La Llacuna va acabar empatant un a un.
Fins aquí una de tantes batalletes de regional que te La Cuitora i que poc a poc anirem recordant.
martes, 12 de febrero de 2008
Reaccions inesperades
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Diu la teva