Seguidor@s de Embolica (Hazte seguidor/a)

martes, 1 de julio de 2008

Len Bias (1963 - 1986)


El nostre col.laborador Carles Torelló torna a Embolica recordant-nos el cas de Len Bias, o com a la vida pots anar del tot al res en 48 hores ... amb tots vosaltres amb el número 34 per l'Universitat de Meryland !!! Leeeeennnnn ... Biaaaassssss !!!!!

EN MEMÒRIA DE LEN BIAS (18/11/63 – 19/06/86)


El següent article narra la mort per sobredosi de cocaina de Leonard Kevin Bias, jugador de bàsquet que va morir 48 hores després de ser elegit num.2 del draft pels Celtic de Boston. El passat 19 de juny es va cumplir el 22e aniversari de la seva mort

Com molts sabeu, la passada setmana el Celtics de Boston es van proclamar campions de la NBA per 17ª vegada en la seva història, fet que els permet continuar sent l’equip més laurejat d’aquesta competició. L’any 1986 era recordat com l’any del darrer anell dels de Massachussets, amb Bird, McHale i Parish al capdavant,...., i també com l’any en el que va morir Len Bias, crònica que intentaré narrar-vos.

Lenny va iniciar-se en el món del bàsquet al Northwestern High School de Hyattsville, anotant més de 25 punts de mitjana per partit; això conduí a que l’any 1982 moltes universitats se’l rifessin, tothom volia comptar amb un jugador d’aquestes característiques. Malgrat l’interès de la totpoderosa NorthCarolina, James Bias, el pare de Len, va decidir que seguís a prop de casa, concretament als
“Terrapins” de la Universitat de Maryland. L’entrenador de North Carolina no es volia fer càrrec de l’educació Lenny, petició expressa de la família Bias, així que el pare va optar per tenir-lo a prop. 3 temporades amb una projecció espectacular: sense minuts pràcticament al primer any va arribar al final de la sava carrera univesritària promitjant 23P i 7R, la qual cosa va fer que s’apuntés al draft de la NBA.

Va arribar el dia, i tal i com marcaven els pronóstics Lenny va ser elegit en el num.2 pels Celtics de Boston.
Si era tant bo, per què no va ser elegit en el num 1? Doncs perquè el cap de “ojeadores” dels 76ers, Jack McMahon, va preferir triar Brad Daugherty (no us ho perdeu, un 2.13cm que al cap d’uns anys va declarar que patia vertigen!!!). Ell deia que hi havia alguna cosa de Len que no li agradava. Era capaç de veure el futur el sr McMahon? Mai ho sabrem, va morir a finals dels 80 sense fer cap declaració al respecte.
Pel que fa als Celtics Auerbach (tècnic) i Larry Bird no amagaven el seu entusiasme per ell.

Després de la nit en que va ser elegit en el num.2 pels Celtics va començar un seguit d’entrevistes, reunions, trobades, festes amb Bird, Parish,... Reebok volia fer d’ell (juntament amb Daugherty) el contrapàs ideal a Nike, que havia trobat amb un jovenet anomenat Michael Jordan un estandard sense precedents. Li van oferir un contracte de 5 anys per un total de 1.62 milions $, amb 15000$ al comptat com a mostra de confiança.
Dos dies després Len i el seu inseparable pare agafaven un avió de retorn a casa; el fill confessava que havien estat els dos dies més esgotadors de la seva vida. Malgrat això no se’l veia cansat.

Arribaren a casa allà a les 23h. Sense temps per perdre en 15 minuts ja havia marxat amb el seu
Nissan 300ZX al College Park, la seva residència el darrer any dins la Universitat de Maryland. Allò era una festa: molts dels membres del seu equip de bàsquet, jugadors de l’equip de futbol,..., tothom va anar a abraçar-lo, li feien preguntes contínues, li demanaven material esportiu,....; Len es sentia pressionat: demanà que obrissin les finestres, a les 0h l’habitació no donava abast. El cap li explotava, així que va decidir de marxar davant la sorpresa de tothom. Agafà el cotxe i es dirigí a un apartament prop de la zona univesitària, on el va rebre Brian Lee Tribble, amic personal, el qual li va proporcionar cocaina, motiu de la seva visita. Al cap d’un minut tots dos ja l’havien tastat; van tancar la bossa i es van dirigir a Cherry Hill, prop de l’apartament de Brian, on es celebrava una festa. Passades les dues de la matinada Lenny i Brian marxaren en direcció al College Park. Len va sentir dins seu la cremor de l’eufòria, i entrà al dormitori de companys d’equip (alguns ja dormien) per compartir el somni que estava vivint...i alliberar-se de la pressió dels últims dos dies.
Amb els companys d’equip que es van unir a la festa la cervesa i la cocaina passaven de mà en mà, recordant partits i més partits, escenes d’una joventut que van compartir que ara semblava despedir-se per sempre. Era tard, tots semblaven cansats...excepte Lenny, que va decidir actuar a soles amb la bossa, seduit pel poder de la glòria que creia tenir entre mans. Amb la primera llum del dia entrant per la finestra una forta picor va recórrer el seu cos cap a mans i cames: li faltava aire, féu un esforça per inflar els pulmons, però no ho va aconseguir. Trucaren a una ambulància, qui el portà a l’hospital. Era massa tard: els metges no van poder fer res per evitar la seva mort.

Potser la història del bàsquet hagués estat diferent si aquella nit no hagués existit. Potser amb Bias els Celtics haguessin dominat la NBA, eclipsant els Bad Boys, Michael Jordan no hagués estat el més gran i els Bulls no haguessin arrasat als 90.
Potser, però el que sí que és segur és que Len Bias va ser el millor anunci contra la droga.

Desde La Llacuna, Carles Torelló Martín, per Embolica que fa Blog.



Len Bias, estaba cridat a disputar molts 1x1 amb Michael Jordan ... segur que Len a dia d'avui l'està esperant pacientment al cel, amb la seva samarreta numero 30 de Boston Celtics sense estrenar i una pilota a les mans ... el seu gran partit encara es per jugar ...

5 comentarios:

  1. Molt bon article Carles!

    Len Bias era un portent físic impressionant, però dabant una sobredosi no hi ha físic que valgui.

    En 48 hores va estar de tocar al cel a anar al cel. Una tragèdia que va fer que el President dels EE UU, Ronald Reagan, decidís endurir la legislació esortiva universitària de controls i admissió i la llei antidroga.

    Per qui vulgui ampliar la informació sobre les últimes hores de Len Bias, us recomano aquest article "La última noche de Len Bias" que van publicar ja fa temps a la web de l'ACB:

    - http://www.acb.com/redaccion.php?id=34633

    Una història fascinant.

    ResponderEliminar
  2. Ferran: Aquesta història a mi em va impactar des del primer dia que la vaig sentir. De fet, havia llegit alguna cosa sobre la intervenció de Ronald Reagan...i d'altres comentaris!
    L'article de l'ACB està molt bé, de tots els que he llegit és el més complert.
    Sabeu qui va ser company d'equip de Lenny? Doncs Tony Massenburg!!! No us ho perdeu, té un anell de campió amb els Spurs, un dels 13 equips de la NBA als que ha estat!!! Quin crack!

    ResponderEliminar
  3. He llegit el vincle amb l'ACB i es realment molt complerta la descripció. Segur que hi ha alguna peli nordamericana d'alguna cadena de cable. El tema es sucos. Pobre tio ... el camell colega seu no va escarmentar i uns anys despres va anar a la trena amb 10 anys per tràfic poca broma!!!

    ResponderEliminar
  4. Història per telemovie si senyor, si no s'ha fet, s'acabarà fent.

    No havia vist mai un video d'ell, i veient les imatges t'adones del tros de jugador qe era, tirava bé de 4-5 metres, sota l'aro una bèstia i unes cames per saltar i còrrer perfectes, un 4 molt complet.

    Llàstima del seu mal cap.

    ResponderEliminar

Diu la teva

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails