Jerry Sloan

El insigne Ferran Saumell, aficionado a la NBA y gran conocedor del tema, nos hace llegar este artículo/homenaje al mítico entrenador Jerry Sloan (para los que no entendáis catalán podéis utilizar el traductor de la barra lateral). Moltes gàcies Ferran

Adéu a un clàssic...

Us imagineu a Pep Guardiola entrenant durant 23 anys consecutius al Barça?

Aquest és, a dia d’avui, el desig de la immensa majoria d’aficionats al Barça, i també de la directiva del club.

Però, Guardiola és un entrenador que, expressament, renova any a any rebutjant ofertes de contractes multianuals. Aquest fet demostra que és conscient que la feina d’un entrenador és, generalment, curta dins un mateix club, i que tot i que avui siguis la persona ideal per portar l’equip, d’aquí a un temps pots passar a ser necessàriament prescindible i et facin fora o dimiteixis per raons vàries.

Ferguson ha aconseguit estar en un mateix club de futbol (Manchest United) més de 24 anys, però tots sabem que això no és el més corrent i està a l’abast de només els més grans!

Tota aquesta introducció és per parlar-vos de Jerry Sloan, l’entrenador que ha estat més temps entrenant una mateixa franquícia, en una de les 3 lligues professionals dels Estats Units, NHL (Hoquei gel), NBL (Baseball) i NBA (Bàsquet). 23 anys com a head coach dels Utah Jazz a la NBA.

Una dada curiosa és que 37 dels actuals jugadors de la NBA no havien nascut quan Jerry Sloan substituïa a Frank Layden com entrenador dels Jazz. Red Auerbach, exentrenador dels Celtics, tot i guanyar 9 campionats, va ser entrenador durant 16 temorades, 7 menys que Sloan, i això que aquest últim no va aconseguir cap títol!!!!!

Sloan va ser jugador dels Chicago Bulls durant 10 temporades, franquícia que li va retirar la samarreta amb el número 4. Era un jugador de marcat caràcter defensiu, així ho demostra el fet que va ser elegit durant 4 temporades dins el primer equip defensiu de la NBA i dos en el segon equip defensiu.

Per fer-vos una idea de la seva forma de jugadar, ens podem remetre a la definició que en va fer Walt Frazier, rival de l’època després d’enfrontar-se amb ell: “Cuando te enfrentas a él es como estar en el túnel del amor. Solo tienes manos, rodillas y codos sobre ti”.

Llògicament, d’un jugador com aquest no podria sortir un entrenador que utilitzi un sistema de joc ofensiu, amb partits d’anotacions per sobre els 100 punts. Sloan com entrenador es va caracteritzar per la utilització de fortes defenses i per saber jugar 5 contra 5 en sistema ofensiu, utilitzar el pick’n roll per treure partit de les virtuts dels seus jugadors, sobretot de la parella Stockton - Malone, i més recentment D. Williams - Boozer.

Sigui com sigui, el caràcter de Sloan i la seva filosofia del bàsquet va arrelar molt fort a Utah, on any rere any es confiava l’equip a les seves mans.

La meva intenció no és parlar-vos de les virtuts de Sloan com a entrenador, els números canten per si sols, 3r entrenador amb més victòries de la NBA, 1221, l’únic entrenador en aconseguir 1000 victòries en un mateix equip, aconseguir posar en playoff als Jazz en 20 de les seves 23 temporades i només en una temporada tenir un balanç de victòries/derrotes per sota el 50%.

Sloan, després de 48 hores d’haver renovat per la temporada 2011-1012, la que es tenia que convertir en 24ena als Jazz, decideix renunciar al càrrec, plegar, i sortir per la porta del darrere. Sense acabar la temporada, sense que els aficionats dels Jazz puguin dedicar-li una merescuda ovació pels serveis prestats i per les energies dipositades durant aquests 23 anys de servei a la franquícia. Sota el meu punt de vista, no és just, no s’ho mereix encara que la decisió de deixar l’equip l’hagi pres el propi entrenador.

Tot apunta a que Sloan ha plegat per que no tenia bona relació amb l’estrella de l’equip Deron Williams, i que aquest no estava disposat a continuar jugant pels Jazz si Sloan seguia al capdavant de l’equip. Una forta discussió entre jugador i entrenador després de l’últim partit va ser la gota que va vessar el got. Sloan al no veure’s recolzat per la directiva, després de tants anys de servei s’ha vist dolgut en l’orgull i ha decidit plegar.

Una llàstima i una proba més que a vegades l’esport és molt injust amb aquells que t’ho han donat tot! Sloan era i és dels que s’entreguen al 100%. Ho va donar tot com a jugador pels Bulls, 2 vegades all star, elegit durant 4 temporades dins el primer equip defensiu de la NBA i dos en el segon equip defensiu. Els Bulls li ho van agrair retirant-li la samarreta i donant-li la seva primera oportunitat com a entrenador. Però van acabar per convertir-se en l’equip que li va treure la glòria com entrenador quan en les finals de 1997 i 1998 els Bulls de Jordan, Pippen, Rodman, Kucok i companyia aconseguien el campionat imposant-se als Jazz de Sloan, Stockton i Malone.

El passat 9 de febrer el Bulls es tornaven a veure les cares amb els Jazz, Sloan es tornava a enfrentar amb el seu ex equip i botxí de les finals. El partit es salda amb derrota, es discuteix amb Deron Williams i O’Connor, General Manager de l’equip. La següent decisió ja l’hem comentat abans, entre llàgrimes decideix dimitir... Quines casualitats, una altra vegada els Bulls...

Bé, sigui com sigui els aficionats dels Jazz el trobarem molt a faltar. Quan enfoquin la banqueta i ens mostrin a Tyron Corbin (de moment és qui s’ha fet càrrec de l’equip), no ens creurem que aquest sigui l’entrenador de Utah. I si Sloan decideix entrenar un altre equip, tot i que no crec que ho faci, no ens creurem que no siguin els Jazz. Les dues imatges han estat associades durant 23 anys, i jo crec que per sempre més. Des d’aquí, tan sols demano que tingui l’ovació que es mereix, jo davant la impossibilitat d’anar a Salt Lake City a fer-ho, i gracies als amics d’embolica que fa blog li reto aquest petit homenatge.

Jerry, gracies per tot!!!

(Ferran Saumell - Embolica que fa blog - el sofá de su casa)