Seguidor@s de Embolica (Hazte seguidor/a)

viernes, 27 de marzo de 2009

El sr. Gil


Quan jo era petit, fa ja molts anys d'això, cada diumenge de partit, anàvem al camp del Barça amb el vell Seat 131 del meu pare. Hi va haver un parell d'anys que al meu costat, al seient del darrera, hi venia un senyor vell-et, a quí, els meus pares anomenaven sr. Gil. Era un veí del barri, vidu i barcelonista de pro, que sempre deia que el millor jugador que havia jugat al Barça havia estat Martí Ventolrà (exilat a Méxic com tants d'altres). Aquest bon sr. gran amic del meu avi, coneixia al meu pare de ben petit. Originari de Camprodon, sempre explicava que havia baixat a Barcelona per fer peles y trobar dona. De fet sempre explicava les mateixes coses y a mi em van quedar gravades a la memòria. De camí al Camp Nou, un diumenge qualsevol de fa potser ben be 30 anys, aquell vell-et no hi havia dia que no s'enrecordes de Franco, el dictador, de tots els seus parents i avantpassats. Jo no ho entenia massa el perquè d'aquella in-quina, però poc a poc vaig anar entenent que es veu que aquell tal Franco el va tenir 5 anys près. Quan vaig arribar a adonar-me d'aquesta situació, tenia moltes dubtes al meu cap infantil. Com podia entendre que aquell sr. tant simpàtic i xarr-aire, que sempre m'explicava que la millor tàctica per juga a futbol era "joc ras y patada al cap!!", hagués estat un presidiari?! un lladre!, una mala persona!! no podia entendre res. Van passar les setmanes y el Sr. Gil seguia venint amb nosaltres i continuava amb les seves històries, fins que un dia molt content ens va explicar que pot-ser acabaria cobrant una penssió si no se quina llei acabava sent aprovada pel parlament. Jo seguia cada cop mes confós, ja que ara si, que no sabia per on anava aquella cosa de que un ex-presidiari tingues dret a una pensió?, de fet no m'hi preocupava massa estona, dons de seguida el meu cap elocubrava si en Krankl faria gols aquella tarda o l'Artola pararia un penal.

Poc a poc vaig lligar caps i vaig entendre que el Sr. Gil no havia estat a la presó per ser mala persona, sinó que resulta que va tenir la desgràcia de ser al bàndol equivocat en un moment que no tocava. Va ser com d'altres diumenges de camí cap l'estadi, que vaig descobrir que a Catalunya, un dia hi va haver una policia que no era ni la Nacional ni la Guàrdia Civil. Un cos del que s'en deia Mossos d'Escuadra i que quan va venir la Guerra es va mostrar no sols-ament lleial a la República, sinó que va ser el cos que va vetllar per l'anomenat Estat Català proclamat per Lluís Companys a la Plaça Sant Jaume el 6 d'Octbre de 1934.

Un cos que va procurar guardar l'ordre dins del caos que so-posà per a Barcelona l'esclat de la Revolució llibertària parle-la a la Guerra Civil i que tant de mal va fer dins el bàndol Republicà desgastant-lo internament.


El sr. Gil va tenir la possibilitat de passar-se al bàndol Nacional, com van fer alguns companys seus, quant el "Caudillo" va fer la seva entrada a Barcelona, i no ho va fer. Va ser arrestat i acusat de cola-borar amb "l'exercit Roig", quan l'únic que va fer va ser cumplir amb la seva feina, va passar 5 anys a les presons franquistes de posguerra, va ser degradat, i marcat tota la seva vida com a traïdor a la pàtria, amb la dificultat que això va suposar per a ell, una vegada recuperada la llibertat. Un dia aquell vell-et ja no va pujar al 131, es veu que no es trobava be. Passats uns dies el meu pare va arribar a casa i ens comunicar que el sr. Gil havia mort. Setmanes després, el parlament aprovava la mesura de retornar la graduaciò als veterans del cos de Mossos d'Escuadra y els hi atorgava una pensió de per vida ... El Sr. Gil no va poder gaudir-ne mai , el reconeixement l'hi arrivar massa tard.


Recuperar el cos de Mossos d'Escuadra, ha costat molt patiment, moltes vides, vides fins-hi tot potser d'avantpassats dels qui ara, vistos el últims aconteixements i escoltades algunes declaracions, seria recomanable que fessin memòria o aprofitessin millor l'oportunitat de gaudir d'una ensenyança de qualitat, laica i per a tothom.



sr. Gil !!! ja ho deia vosté be ja !! a mes d'un l'hi cal joc ras ... i patada al cap!!!



3 comentarios:

  1. Jordi, m'has emocionat, de veritat.
    No deixem que 4 brètols puguin tacar el nom d'una institució com els Mossos. Saura dimissió !!!

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Visca Catalunya
    Visca la lliberat
    Visca el Barça i Visca La Llacuna FC

    ResponderEliminar

Diu la teva

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails